INTRODUCCIÓ

L’experiència que presento neix en una EATP de vídeo impartida a 3r. de BUP

Els mitjans àudio-visuals han conegut i continuaran coneixent una evolució fulgurant: la imatge, però també les noves tecnologies, estan presents a la vida diària de tots nosaltres, però especialment a la dels nostres alumnes, que han crescut amb la televisió, amb els videojocs i que estan fascinats per la informàtica.

Penso que hem d’aprofitar aquest interessos dels nostres alumnes perquè l’aula de vídeo no sigui el recurs d’unes hores a omplir passant una pel·lícula després d’un examen o abans d’unes vacances. El vídeo ha de ser, per damunt de tot, un instrument de comunicació.

Amb l’elaboració del document vídeo es pretén en primer lloc que l’alumne a més llegeixi el llenguatge de la imatge d’una manera crítica i que desenvolupi, tècniques i un interès progressiu cap a l’aprenentatge de codis i recursos instrumentals.

La informàtica ofereix possibilitats molt poderoses de treballar la imatge com a llenguatge de creació. Els alumnes, que veuen en els ordinadors un lligam amb els seus interessos, i que cada vegada estan més habituats a fer servir una gran diversitat de programes informàtics, capten de seguida com poden comunicar a través de la imatge.

He de afegir que és importantíssim que el grup tingui una bona cohesió. He vist molt clar durant els tres anys que he fet una EATP de vídeo que el respecte i la capacitat de col·laboració a dintre del grup és molt important perquè les tasques es puguin tirar endavant amb fluïdesa.

La experiència que presento és la integració d’imatges reals (captades per una càmera) i imatges creades virtuals (creades per ordinador) .

Ha estat realitzada per un grup d’alumnes de 3r. de B.U.P. dins d’un E.A.T.P. ( 2 hores setmanals)

Què es vol fer?

La proposta o repte que han de desenvolupar els alumnes ha de ser clara i ha de tenir una finalitat útil. En aquest cas, va sorgir al rememorar una excursió geològica feta a 1r de BUP, i suposo que ser jo professor de Ciències Naturals hi devia tenir alguna cosa a veure.

He de dir que una vegada s’ha acceptat una proposta no és convenient canviar-la, perquè a les hores s’entra en una dinàmica molt perillosa (trenca el ritme i les expectatives creades, baixa el nivell d’exigència, confon als alumnes…).

És evident que el professor ha de saber en tot moment com es pot fer qualsevol pas, ha de ser capaç de saber com i per què demana una tasca concreta així com el nivell d’exigència exigible. Aquesta evidència representa de vegades una dificultat que no em trobo com a professor de Ciències Naturals, perquè al treballar amb noves tecnologies alguns alumnes aprenen molt més ràpidament que algú com jo, que com la majoria de professors, vam aprendre amb llibres i no amb màquines sofisticades com pot ser un ordinador.

Al grup classe vam decidir la realització d’un vídeo educatiu que descriu un itinerari geològic, fet per tots els alumnes a 1r. de B.U.P.; no es tractava d’una idea totalment estranya o desconeguda i podien adivinar la seva utilitat.

Com es pot fer?

Depèn del maquinari disponible o que es té a l’abast. Mínim:

Si es disposa d’una targeta digitalitzadora de vídeo tot canvia a millor.

No és convenient fer les coses complicades, no oblidem que els alumnes s’estan iniciant en una tècnica; sovint ells volen arribar més enllà i jugar amb la imatge, però no hem de perdre de vista les capacitats del principiants.

En principi: Si un plano es pot fer amb la càmera de vídeo no fer-lo amb ordinador.

Les primeres sessions vam dedicar-les a una preparació comuna de tot el grup:

• Introducció al maquinari: TV, taula de barreges, vídeo, càmera i les seves interconexions.
• Introducció al llenguatge cinematogràfic: plans, encadenats, talls, fosses…
• Utilització de la càmera i importància del trípode.

Durant aquesta fase vaig anar coneixent millor als meus alumnes i ells el que jo els demanava; així van anar sorgint els diferents grups que realitzaven les seves reunions i tasques mentre s’intercalaven sessions de preparació comunes.

Grups: han de ser de nombre reduït, variables (en components), dinàmics (créixer el nombre de components, decréixer, desaparèixer i tornar-se a crear).

Aquesta dinàmica dels grups és una manera de responsabilitzar l’alumnat sense que perdin de vista la globalitat del projecte.

Vam establir els grups següents:

Enregistrament de les imatges exteriors:

Al novembre, aprofitant l’excursió dels alumnes de geologia de COU que feien el mateix itinerari, vam enregistrar els exteriors i vam aprofitar per recollir mostres de roques que posteriorment serien enregistrades al laboratori.

Un altre dia vam anar al museu de geologia de Reus per tal d’enregistrar els mapes geològics.

El grup informàtic:

Va començar per les animacions més senzilles, que gràcies a un convertidor de senyal eren enregistrades a cinta VHS. Progressivament vaig anar demanant més complicació. Però sempre donant les eines (programes) i explicant la manera de fer-ho.

• Recorregut de l’itinerari.
• Panoràmica d’una foto fixa.
• Animació de la història geològica.
• Animació de les falles.

Problemes que es van anar presentant:

• Moltes vegades els alumnes volien treballar els aspectes informàtics amb els programes que ja coneixien i que no sempre eren vàlids. Però també d’aquests petits entrebancs van aprendre i es van interessar per programes nous que dominaven en pocs dies
• Treballar amb resolució de monitor de 640 x 480 al convertir-lo a senyal analògica no ocupa tota la pantalla de l’ordinador. Convertidor de 256 colors
• Resolució del monitor són 72 ppp el TV té una resolució més gran (uns 300 ppp)
• Pas dels fitxers .avi d’un ordinador a un altre ( Backups). Normalment els alumnes feien els enregistraments a casa i jo desprès examinava els resultats.

Programes emprats: