Es tracta d’una activitat integrada a l’escola sense que, en sí mateixa es pugui considerar curricular ni extraescolar. Si no fos perquè la treuen endavant els propis alumnes, apart del seu remarcable tarannà educacional, és podria dir que és un servei més de l’escola (com podria ésser, per exemple el menjador o el servei de fotocòpies).

En el seu estat actual, The Teen Channel es configura com un petit canal de televisió per cable, molt rudimentari, i circumscrit a l’àmbit dels edificis de l’escola. El canal té la seva activitat pròpia, com és ara la confecció de petits programes més o menys esporàdics que s’emeten a les hores de descans. A part d’això, es filma bona part del que succeeix a l’escola per confeccionar noticiaris i altres reportatges. D’altra banda, es filmen debats, pràctiques de laboratori, obres de teatre i altres activitats acadèmiques a petició dels professors corresponents i amb llur col·laboració.

Tot això, a més de les emissions corresponents, va configurant un fons videogràfic a l’abast de tothom tant pel que fa al préstec com al repicat dels programes.

El que va començar essent un joc, ha acabat constituint una eina en la vida de l’escola que s’integra armònicament amb la resta de la nostra tasca formativa.

Origen:

The Teen Channel va néixer com a complement d’unes Jornades d’Educació Vial que l’escola organitzà al 1993. Per donar més relleu a aquelles jornades (amb conferències, col·loquis, visites a la DGT, etc.), vam pensar en fer cada dia una emissió abans de l’hora de dinar: una mena de telenotícies del que havien fet els diferents grups durant el matí.

Pel que fa al material, gairebé tot va sortir dels propis alumnes (i professors): les càmeres, els televisors que es van instal·lar a les aules; tanmateix una rudimentària taula de realització.

La iniciativa va tenir tal èxit (no tant pel ‘share’, que teníem assegurat de bell antuvi, sinó per l’entusiasme dels alumnes i professors), que ens vam engrescar a donar-li continuitat.

En aquell moment, la direcció de l’escola ens va recolzar fent una certa inversió econòmica. La resta, fins a completar l’equip va sortir de l’enginy (veure annexe) i dels mateixos alumnes, que, hores d’ara, segueixen aportant en préstec les càmeres, etc.

Funcionament:

Com hem dit The Teen Channel treballa en la filmació amb sistema multicàmera i realització en directe. Ens hem esmerçat en reproduir un estudi de televisió de debó, tot i que amb materials i equips casolans (dels que en els comerços del ram s’en diu la ‘gama domèstica’). No ens interessa tant la qualitat tècnica de les produccions com que els nois i noies aprenguin el funcionament intern d’un medi que tant influeix en les seves vides.

L’activitat es desenvolupa dins l’horari escolar, però sense influències directes en el curriculum. Certament això ve facilitat per l’estructura interna de la nostra escola: no és dificil alterar l’horari de tant en tant, o treure alguns alumes d'una classe, etc. i també per la col·laboracio de tot el professorat (que amb facilitat es presta a reorganitzar el seu propi treball per tal de facilitar la sortida i la recuperació dels continguts de la matèria).

Llevat dels programes amb periodicitat fixa -que són duts a terme pels més estusiastes del tema-, per a cada muntatge es constitueix un equip de filmació: realitzador i ajudant, tècnic de so, càmeres, regidor, productor, infografista, etc. Evidentment això suposa que sovint comencem de zero cada poc temps, però és la manera de que molts nois i noies ‘toquin’ el tema.

A banda de la realització en directe, hem vist (és evident), que cal disposar d’elements per muntar les imatges dels reportatges, entrevistes, etc. Finalment hem decidit començar a treballar la postproducció amb ordinador tot i que, en aquest camp, les nostres possibilitats d’equipament són encara més minses.

Tot i que emetem amb regularitat, no ho podem fer amb massa freqüència per no alterar massa la marxa de l’escola. És per això que es va endegar fa un temps el ‘Videotext de The Teen Channel’, que emet notícies, passatemps, música, concursos i altres materials facilitats pels alumnes, d’una forma contínua.

Aspectes formatius:

Hi ha un nivell general que afecta a tots: és el fet d’estar més a prop de la realitat dels ‘mass media’. Enguany, els nostres alumnes tenen l’oportunitat de conèixer com funciona per dintre una estació de televisió. Hom aprèn a distingir amb més facilitat la realitat de la ficció, així com els missatges tramesos per la T.V., que massa sovint influeixen als espectadors sense que n’acabin d’ésser conscients.

D’altra banda, l’activitat contribueix a detectar nois i noies amb aptituds pel periodisme, la interpretació, el disseny, multimèdia i d’altres professions que, per desgràcia, sovint queden fora de les expectatives dels joves. De fet, desprès d’aquests anys, podem dir que no són pocs els antics alumnes de la nostra escola que han enfocat la seva formació superior cap alguna d’aquestes professions.

En la realització d’una filmació en directe es donen unes característiques que difícilment es poden trobar en cap altra activitat. El grup de treball es constitueix amb un fort lligam, car es fa palès que la feina d’uns influeix en els altres. Podem distingir dos moments: la preparació prèvia i la filmació pròpiament dita.

Durant la fase de preparació hom pot dir el que li sembli, suggerir tota mena de coses i prendre les iniciatives que consideri oportunes: és l’equip sencer qui decideix democràticament les tasques i la resta de detalls.

En canvi, quan comença la filmació, la ‘tensió del directe’ es fa evident: el decurs temporal no el porta la televisió sinó els protagonistes d’allò que es filma (els actors d’una obra de teatre, els jugadors d’un partit de futbol, el conferenciant...). L’equip ha de funcionar amb unitat. En aquest estadi, per exemple, no es discuteixen les ordres de l’alumne realitzador, tot i que en algun cas no semblin les més adients. Hom aprèn que l’eficàcia passa per obeir indicacions, els motius de les quals no són coneguts (perquè no hi ha temps d’explicar-los).

Hom aprèn de manera pràctica a treballar en equip, amb la convicció de que el resultat final depèn gairebé totalment del que faci cada membre de l’equip. En altra mena d’activitats això no és tan evident perquè l’equip treballa amb una gran elongació temporal. Però aquí l’equip treballa plegat i al mateix temps, que és el ‘temps real’, de manera que si alguna cosa surt malament, la falla és molt evident.

Per últim, la ‘tensió del directe’ contribueix també a desenvolupar la capacitat de resoldre problemes imprevistos molt ràpidament i a obrir la ment de manera que es vegin en els objectes habituals utilitzacions no habituals.

En acabar una d’aquestes produccions es pot veure la satisfacció en els rostres tot i que, com algú comenta més d’un cop, tot suat i cansat: "he perdut al menys cinc kilos".

Hem dit que sovint, la manca de pressupost econòmic l’hem hagut de suplir amb enginy. A continuació detallarem aquesta afirmació:

La ‘xarxa de cable’ per on s’envien els programes és una instal·lació normal d’antena col·lectiva que ja tenia l’escola des de fa temps. A cada aula hi ha un connector, i l’únic que faltava era adquirir un amplificador d’antena de la freqüència del magnetoscopi.

En un sistema de multicàmeres, és essencial que el realitzador pugui veure el que veu cada càmera, a fi i efecte de triar la imatge que s’emet en cada moment i donar indicacions als ‘cameramen’. Normalment això es fa amb monitors, el preu dels quals és molt considerable (pertanyen a la gamma professional). Nosaltres hem substituït els monitors per conjunts de televisors de 14" i vídeos dels més econòmics. Això no influeix en la qualitat final de la imatge que s’emet, ens permet gravar tot el que veuen les càmeres i, sobretot, ens permet equipar quatre càmeres amb el preu d’un sol monitor professional.

Pel que fa a l’ordinador amb el que muntem petits reportatges i fem les caràtules, els decorats virtuals, etc., hem aprofitat un ordinador de l’escola al que li hem connectat uns quants discs durs ja obsolets, a manera de ‘barracudas’, on podem disposar de bastant espai tot i que amb certa ‘inseguretat’. La placa que transforma el senyal VGA en PAL es ven per un preu molt raonable.

A fi de poder fer ‘travellings’ hem muntat una plataforma de fusta sobre rodes dobles que circulen sobre barres de Mecalux invertides.

Alguns alumnes especialment dotats per a la mecànica estan dissenyant una grua i un ‘steadycam’, també amb Mecalux i altres materials reciclats. La dificultat és gran i podem dir que, de moment, no s’ha aconseguit un muntatge pràctic.

Evidentment no tenim possibilitat d’adquirir un ‘teleprompter’, però n’hem construït un utilitzant un retroprojector de transparències que projecta els textos pel darrera de la càmera en la línia visual del locutor.

Atès que les càmeres de la gamma domèstica no tenen possibilitat de variar el balanç de blancs (fonamental a fi que totes les imatges es vegin uniformes pel que fa a la temperatura de color) ens hem proveït de gelatines de qualitat en tota la gamma dels blaus, per poder afegir filtres a les llums i també a les càmeres.

En Josep Maria està presentant un programa. Es mou davant d’un fons blau que després serà substituït amb tècniques de ‘Chroma key’ (clau cromàtica) per un decorat virtual fet amb l’ordinador o filmat en un altre lloc i moment.

L’Abel i en Xavi al pati de l’escola comentant la final de Volei que s’està emetent en directe a les aules.

: En aquesta producció, la Dana fa de realitzadora. Podem veure que ha seleccionat la imatge de la segona càmera, on surt en Marc amb el Senat romà com a fons.

La Dana, en Jaume i l’Anna amb el posat típic de les estrelles de televisió. Tot just han acabat una nova edició de l’informatiu ‘15 minuts’ amb un reportatge sobre la revolta d’Espartaco a la Roma antiga.

l’Oriol accedeix a l’arxiu videogràfic que, hores d’ara, conté més de 250 produccions pròpies. Potser està muntant un reportatge per un programa recopilatori (‘El bo i millor d’aquest curs’) o buscant unes imatges concretes que li han demanat.