Dos dels factors que caracteritzen la progressiva integració educativa de la tecnologia de la informació són: a) la connexió a Internet dels centres docents mitjançant XDSI i properament amb tecnologies de banda ampla, i b) el creixement continuat de les xarxes locals dels centres, que van arribant a tots els espais d'ensenyament-aprenentatge (aules, biblioteques, laboratoris). Disposar d'un ordinador en la majoria d'aquest espais, fins i tot connectat a un element de visualització per al grup sencer (monitor, projector) constitueix un escenari plausible i afortunadament cada cop més estès.

En aquests espais on el professorat treballa amb el grup-classe en assignatures concretes, els principals recursos i ajuts per a l'ensenyament poden ser la pissarra tradicional i la pissarra electrònica, entesa aquesta com un escenari interactiu en el què una immensa cantitat de text i imatges, dades, videos (obtinguts via Internet per cable, per antenna i per DVD), demostracions i simulacions interactives i en general qualsevol mena de contingut són disponibles només amb uns quants clics del ratolí.

La indústria de continguts educatius té al seu davant el repte de garantir la creació de materials que facin possible l'ús a gran escala d'Internet a l'aula, materials sistemàtics quant a estructura i organització, i complets en el sentit que cobreixin àrees senceres del currículum (i que per tant siguin eines vàlides per a alumnes i professors, i en el que aquests puguin confiar per a dur a terme la seva tasca professional).

En escenari així no sembla improbable de què (per exemple) un professor o professora de física de batxillerat pugui sistemàticament utilitzar Internet per explicar la seva matèria. Applets de Java poden ajudar a demostrar propietats dinàmiques o a representar dades obtingudes experimentalment (fins i tot en laboratoris externs). Un "videoclip" sobre el moviment d'una partícula elèctrica en un camp magnètic pot ser descarregat d'un repositori mitjançant tècniques de "video on demand". Pàgines HTML creades pel mateix professor o proporcionades per una editorial poden resumir els principals conceptes que s'han explicat a la classe, fent servir alhora la pissarra i l'ordinador. Els estudiants poden treballar questionaris baixats de la web de continguts, o es poden seleccionar i assignar materials apropiats per a estudiants més avançats.

El treball a casa o en projectes pot especificar-se simplement com una URL que els estudiants han d'emprar, i aquesta adreça pot proposar investigacions, administrar exercicis o proposar qüestionaris d'avaluació.

Un dels objectius del Projecte Argo de la Generalitat de Catalunya és promocionar la creació i la disponibilitat de contintguts multimèdia en català. Precisament per facilitar la recerca i el desenvolupament d'aquests nous tipus de continguts amb la participació conjunta del sector editorial i de la indústria multimèdia, el Comissionat per a la Societat de la Informació ha convocat públicament les empreses del sector per desenvolupar el concepte "Internet a l'aula".

Així, en el marc de la segona fase del Projecte Argo i conjuntament amb el Comissionat per a la Societat de la Informació, el Departament d'Ensenyament mitjançant el Programa d'Informàtica Educativa està treballant amb diverses empreses per a la definició de models d'interacció, la creació de continguts i l'experimentació en centres docents d'ensenyaments primari i secundari, amb plena confiança de que aquesta iniciativa servirà per maximitzar el benefici pedagògic de l'ús d'Internet en els centres docents i ampliar les possibilitats de servei als estudiants.